Aquest vol ser el punt de trobada amb alumnes, pares, mares i mestres d'Educació Infantil de Son Quint. També convidam a tots els que ens vulguin conèixer.
jueves, 3 de abril de 2014
jueves, 20 de marzo de 2014
JAIA COREMA
El segon divendres de quaresma tornam a repetir el mateix ritual! ens reunim davant la Jaia, li cantam la cançó i li llevam una cama!
Coneixeu la cançó? aquí vos la deixam per a què la pugueu cantar amb els vostres fills.
DOS BRAÇOS, SET CAMES
NAS GROS, PEU PETIT.
SA JAIA COREMA,
JA TORNA A SER AQUÍ.
AMB UNES GRAELLES,
AMB UN BACALLÀ,
CADA SETMANA
UNA CAMA PERDRÀ.
I ara les fotos!!
JAIA COREMA
Arribat el primer divendres després del dimecres de cendra, ens vàrem reunir tots davant la Jaia Corema per cantar-li la seva cançó. Cada setmana ens deixa una carta per salutar-nos i si ens hem portat bé durant la setmana també ens du un regalet!!!
JAIA COREMA
Segur que a molts de voltros vos agradaria saber d'on ve la tradició de la Jaia Corema?, perquè es fa?...
Aquí teniu una explicació d'aquesta tradició!

La seva missió: servir com a calendari per recordar que no es pot menjar carn durant la Quaresma, per això porta sempre el bacallà a les mans, per tal de donar peix a la mainada.
Es deia que era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma; se'ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t'endurà".
Mossèn Alcover descriu amb detall la tradició: «Sa Jaia-serrada era una velleta de paper, cartró o fusta pintada, que representava la Quaresma, molt flaca, amb un bacallà a una mà i un manat de pastanagons a l’altra, i amb set cames i set dents, que representaven les set setmanes de Quaresma. El primer dia de Quaresma penjaven la Jaia a la cuina o al menjador, i cada diumenge li tallaven una cama de les set que tenia".
Aquí teniu una explicació d'aquesta tradició!
Després de Carnestoltes arriba la Quaresma i, amb ella, una de les
tradicions més típiques de Mallorca, la Jaia Corema. El Dimecres de Cendra comença
un període de quaranta dies que acaba el Diumenge de Pasqua. Des de l’antiguitat,
el cristians havien de fer durant aquest període dejuni i abstinència, però amb el pas dels anys, diu
la tradició que es va autoritzar al creients a menjar brou, verdura, veure
aigua i els diumenges peix, prohibint
però la carn i els ous.
Els 40 dies o 7 setmanes de prohibicions,
estan representats pel personatge de sa Jaia Corema una dona vella i arruada, amb un mocador al cap
que aguanta un bacallà en les mans i unes esgrelles i amb una característica
molt peculiar: te tantes cames com setmanes
falten per que arribi la Setmana Santa: Set!. S’exposava a les cases durant aquesta època de
l’any, fins que el dissabte de Pasqua la llevaven o la cremaven.

La seva missió: servir com a calendari per recordar que no es pot menjar carn durant la Quaresma, per això porta sempre el bacallà a les mans, per tal de donar peix a la mainada.
Es deia que era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma; se'ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t'endurà".
Mossèn Alcover descriu amb detall la tradició: «Sa Jaia-serrada era una velleta de paper, cartró o fusta pintada, que representava la Quaresma, molt flaca, amb un bacallà a una mà i un manat de pastanagons a l’altra, i amb set cames i set dents, que representaven les set setmanes de Quaresma. El primer dia de Quaresma penjaven la Jaia a la cuina o al menjador, i cada diumenge li tallaven una cama de les set que tenia".
miércoles, 19 de marzo de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)